Lo millor i lo pitjor del 2009, de l'ésser humà.
Aprofitant que tenia visita i que la generalitat em concedeix l'honor d'entrar gratuïtament a alguns museus vam aprofitar un matí plujós de diumenge (juntament amb la meva visita que també té l'honor d'entrar de gorra) per anar a veure el World Press Photo 09 al CCCB.
Feia poc havia vist la commemoració de l'any Cerdà i el museu ja de per si té encant, l'edifici i la seva peculiar manera d'entrar m'encanten. Però el World Press Photo em va sorprendre, no tant per les fotografies, que en son d'espectaculars, si no per la fauna que allí s'hi troba, contemplant la barbàrie humana, fotografies de guerra a la vegada que sents el plor d'un nen per què sa mare no l'agafa en braços, empentes per veure més d'aprop un cadàver tapat per un llençol... que curiosa la gent que visita l'exposició. Molt recomanable.
Aprofitant que tenia visita i que la generalitat em concedeix l'honor d'entrar gratuïtament a alguns museus vam aprofitar un matí plujós de diumenge (juntament amb la meva visita que també té l'honor d'entrar de gorra) per anar a veure el World Press Photo 09 al CCCB.
Feia poc havia vist la commemoració de l'any Cerdà i el museu ja de per si té encant, l'edifici i la seva peculiar manera d'entrar m'encanten. Però el World Press Photo em va sorprendre, no tant per les fotografies, que en son d'espectaculars, si no per la fauna que allí s'hi troba, contemplant la barbàrie humana, fotografies de guerra a la vegada que sents el plor d'un nen per què sa mare no l'agafa en braços, empentes per veure més d'aprop un cadàver tapat per un llençol... que curiosa la gent que visita l'exposició. Molt recomanable.

0 comentarios:
Publica un comentari