Crispe in the city

31 d'agost de 2008Primera inquilina del meu balcó - La condesa.

El Lalo fa la migdiada després d'un dissabte d'acomiadaments, riures i plors (tots meus, tot nervis). Tan tranquil. I jo sóc incapaç de sentar-me al sofà i aclucar els ulls sense que em vinguin a la ment milions d'imatges per segon. Del que ha estat, del que està a punt d'arribar. Així que deixo el sofà i em conecto. La última bogeria: el facebook!! I mentre intento superar a l'Arianna i al Marcel al "word challenge", miro al web de l'ajuntament de la que a partir d'ara serà la meva ciutat, com ho puc fer per arribar fins a la meva nova escola. NOVÍSSIMA.

inici del trajecte: Ronda del general mitre

final de trajecte: C/Josep Serrano

Total del recorregut: uns 33 minuts! bueeeeeno, ja tinc preparat l'ipod (que li he robat al meu company de pis), el quiosc està sota casa... i el bus, el 74. Un vell conegut.
Demà tornem a començar


31 d'agost 22:57
jajajaja!!!
ha passat un mes! i a l'ultim minut, 22:56 m'acabo d'adonar que m'he equivocat d'adreça de l'escola. Res de Josep Serrano... jajajaj
Passeig de la Vall d'hebron.
Toca agafar el metro!!
Ja us contaré.


Per acabar l'estiu us regalo una de les imatges de la temporada. El meu nebot Martí, té vuit mesos, la seva mare volia fer-li fotos al jardí amb el barret de copa! Es un dandy encara que sa mare li digui "filiprim". Està sensacional.

Vacances sobre rodes de maleta

De Tarragona a Barcelona... 85.7 Km
De Barcelona a Sant Petersburg... uns tres o quatre mil...
De Sant Petersburg a Burgos... uns altres tants
De Burgos a Benasque ...
De Benasque a Tarragona...
De Tarragona a Barcelona...

i volvemos a empezar

De Russia ja sabeu que vaig perdre la càmera i que els coraleros, molt amablement estant penjant les fotos a tort i dret als seus facebooks, flicrkrs, picasses i altres. Així que si em decidís a fer un àlbum, tinc moltes, però que moltes fotos. Des d'aqu agraeixo a tots els que en algun moment van mirar-me a través del seu objectiu per deixar constància de que aquest estiu he estat a Sant Petersburg.

Una de les visites sorprenents va ser a Església de la Trinitat, dins el recinte de la laura* d'Alexandre Nevski. Concretament al davant de l'esglèsia ens vam trobar un cemetiri molt peculiar on el Jordi, el Tomàs i tots els que portavem càmara van xalar com enanos.

Nota del supertacañón Tomás: Laura és el nom que l'església ortodoxa russa dóna als monestirs masculins més importants.Una cosa a destacar de Sant Petersburg... que és impossible destacar-ne una, és una foto que em va fer el Jordi (Mandoli) al costat de "La dansa" de Matisse, un quadre que aquest any he estat treballant amb els alumnes de primer de l'escola, a l'hora de plàstica (toca-te'ls conseller d'ensenyament que no em sentiras dir educació artística).

Ha sigut sensacional!!

Després de Russia el cotxe m'ha portat fins a la provincia de Burgos, Baños de Valdearados, que estaven de festa major! Mare meva si estaven de festa major.

Els cachis son de litro, el sopar més comú son les costelles, el chorizo y la morcilla, el vi no para de rajar i les tajes... les tajes són impressionants.

Desde Russia con amor

Bé, Russia i concretament Sant Petersburg ha estat el destí de les meves vacances d'agost amb el cor. Vuit dies de cants (molts si, però sempre els mateixos) i concerts (pocs) i molta amanida de cogombre i remolatxa. Fer un post de tot el viatge és difícil, per que de mentres, a les espanyes, van passant altres coses, com per exemple que me'n vaig a viure a Barcelona, que m'he de comprar un llit, que estic a punt de tornar a ser tieta! Així que poc a poc... i comencen per Sant Petersburg. Bé, per la gent que ha fet aquest viatge!

El viatge comença a l'illa Vasilevsky que és on ens allotjavem, una fantàstica residència per "estudiants" que els tres primers dies no va disposar d'aigua calenta, i els esmorzars, bé, diguem que no eren els típics de buffet lliure, tot i així la setmana ha estat una festa constant. parlant de l'illa on viviem... Una illa peculiar,envoltada per canals i comunicada tan sols a traves de ponts amb la resta de la ciutat, però això no és el més curiós, sinó que a la una de la matinada els ponts s'obren i es queden així fins a les sis del matí, per tal de falicitar el transit fluvial i per tal de deixar-nos a nosaltres aïllats de la resta dels russos.

La Mila (la nostra guia de la ciutat i d'autobús i etcètera) ens va comentar que és l'excusa perfecta pels que viuen a l'illa i volen sortir de festa fins tard, aah! los puentes estaban abiertos, no he podido volver! (tot això en rus, és clar).

I quan dic "tot en rus" és absolutament TOT. Va ser difícil trobar gent que parlés un altre idioma que no fos el rus (angles, alemany o francés, escaso) i els cartells, tots en cirílic, així que lo més buscat de les guies el primer dia va ser el traductor, lletra per lletra, per poder entendre algunes cosetes i alguns cartellets com ara el "pektopa": restaurant (siiiii claaaaaaaro) o el que aquest d'aqui... ¿y los de mi tierra cuando pasan? (Paco Martínez Soria a la ciudad no es para mí y coral urv a l'avinguda Nevsky. En aquesta avinguda no hi ha linies al terra, ni passos de vianants, i els semàfors per travessar, a part de molt escassos, trigaven 15 segons en canviar de color. En definitiva, que el 50% del viatge ha estat l'energia que despren el grup, han estat les abraçades de bona nit (que trobaré a faltar i no només les del viatge, també les del pis), el campionat de ping-pong, el comité Èlfic, aquells fantàstics esmorzars, el joc de les cadires de l'autobús, els xiclets de llimona-síndria-meló, la pluja dins de les sabates i jo descalça a l'autobús, el Sabaté buscant els retrats de tothom i crec que ho ha aconseguit, l'Anna que m'estima i em deixa un trosset de paraigúes a Peterhoff, les pantufles del palau, un viatge en metro, unes carreres pel passadís de l'alberg, una dutxa d'aigua freda, i la resta a fosques, un concert memorable, llàgrimes a l'últim assaig...

Les pantufles del palau!

L'única sortida de nit!

I aquí el comité Èlfic al complet!
La iglésia de la sangre por los suelos! O la iglesa del Cristo y la sangre desparramada!

Ei, abans de continuar, les fotos... son robades algunes del Xavier Sabaté i altres del Tomas, per que l'ultim dia, a l'aeroport vaig perdre la càmara del Lalo. Ostres!! amb totes les fotos! Ostres! La càmara del Lalo!! Sort que m'estima molt.

always look on the right side of flash