En busca del sol.

Per als que, com jo, enyoreu la llum del sol al rostre i el somriure escalfant-vos el cor i la mirada. Propòstis perpetus per aquest any nou, deu i onze.

Lo millor i lo pitjor del 2009, de l'ésser humà.
Aprofitant que tenia visita i que la generalitat em concedeix l'honor d'entrar gratuïtament a alguns museus vam aprofitar un matí plujós de diumenge (juntament amb la meva visita que també té l'honor d'entrar de gorra) per anar a veure el World Press Photo 09 al CCCB.

Feia poc havia vist la commemoració de l'any Cerdà i el museu ja de per si té encant, l'edifici i la seva peculiar manera d'entrar m'encanten. Però el World Press Photo em va sorprendre, no tant per les fotografies, que en son d'espectaculars, si no per la fauna que allí s'hi troba, contemplant la barbàrie humana, fotografies de guerra a la vegada que sents el plor d'un nen per què sa mare no l'agafa en braços, empentes per veure més d'aprop un cadàver tapat per un llençol... que curiosa la gent que visita l'exposició. Molt recomanable.

Merry Recycled Xmas!

De tant visitar buscar coses per fer amb els meus alumnes a plàstica al final se t'enganxen algunes coses per fer a casa... amb els nebots. I de tant entrar a internet al final me fa pena no penjar res al bloc i penso que algun dia podria recuperar-lo. Avui millor que mai.

Enguany he escrit les postals de nadal de la mare i fa dies que rumio que hauria, potser, de felicitar les festes als "meus" d'alguna manera, però llavors penses a qui... a la família, als amics, als del cole? a la coral... o corals... als de Barcelona, a la Mònica, jajaja!

Al final la idea ha caigut pel seu propi pes, una postal al facebook! jajaja! Encara no m'ho puc creure que ho hagi fet! Una fotografia del meu nou arbre de nadal (reciclat) i en ella he intentat etiquetar a tots els meus contactes. La cosa s'ha acabat amb cinquanta etiquetes i un Bon NAdal per tothom.

Comença la nova era d'internet.

Rebenvinguts.